Existeixen malalties que no estan recollides en la llista de Malalties Professionals, però que en molts casos apareixen i estan directament relacionades amb el treball, com és el cas de l’estrès.
A partir de l’1 de gener de 2022, el bornout, o síndrome d’esgotament professional ocasionat per l’estrès crònic en el treball, queda oficialment incorporat a la Classificació Internacional de Malalties que publica l’OMS.
Actualment, gairebé la meitat dels treballadors europeus manifesta patir estrès en el seu lloc de treball per excés de responsabilitat, inseguretat laboral, etc., i està comprovat que l’estrès prolongat pot causar malalties cardiovasculars i musculoesquelètiques greus.
Arribats a aquest punt, cada vegada més sentències consideren l’estrès laboral com a accident de treball. La clau està a demostrar la relació de causalitat entre el treball i l’estrès laboral.
Índex de Continguts
Símptomes, causes i efectes de l’estrès laboral
L’estrès és una reacció natural de l’organisme, si bé, prolongat en el temps, pot causar efectes devastadors en l’organisme d’una persona.
Existeixen nombrosos símptomes fisiològics i cognitius que et poden ajudar a reconèixer si el que sofreixes és estrès:
- SENYALS PRIMERENCS: mal de cap, alteracions del descans, dificultat de concentració, geni alterat, estómac descompost, descontent en el treball, ànim decaigut.
- SÍMPTOMES COGNITIUS: preocupació, inseguretat, por o temor, percepció negativa d’un mateix i de les decisions preses, por d’equivocar-se, dificultat per a pensar i actuar, ansietat i depressió.
SÍNDROME DEL BORNOUT
La síndrome d’esgotament professional o bornout està ocasionat per l’estrès crònic en el treball i es manifesta amb esgotament físic i mental intens, falta d’energia i interès i, en conseqüència, sota rendiment.
Aquest estrès crònic pot deure’s a diferents causes que defineixen la seva tipologia.
TIPUS D’ESTRÈS LABORAL
- Estrès per assetjament laboral o assetjament psicològic: et sents víctima d’estratègies d’incomunicació, intimidació, menyspreu, amenaces, fins i tot violència.
- Estrès posttraumàtic: es desencadena després de patir algun accident en el treball.
- Estrès per sobrecàrrega o per excés de responsabilitat: tens més treball del que pots abastar, molta pressió per la responsabilitat del càrrec, o les tasques superen els teus coneixements.
- Estrès per impotència: tens la sensació de no poder influir amb el teu treball en la situació de l’empresa o d’haver perdut el control.
- Estrès per sensació d’inestabilitat: tems perdre el teu treball, en un moment de crisi, per exemple, o bé creus que les teves condicions laborals poden empitjorar.
- Estrès per falta de reconeixement o suport: sents que el que fas no es reconeix o potser no reps les directrius adequades ni el suport dels teus superiors.
- Estrès per avorriment o monotonia: et falten estímuls a causa d’un treball monòton i repetitiu.
CONSEQÜÈNCIES DE L’ESTRÈS LABORAL PROLONGAT
Sofrir estrès laboral crònic passa factura, sens dubte, però no sols parlem de desgast emocional i esgotament físic, també poden aparèixer patologies més severes com la depressió o l’insomni, fins i tot problemes cardíacs o malalties digestives importants, per no parlar de consums d’alcohol i altres substàncies.
No podem oblidar que la persona que funciona sota la pressió de l’estrès crònic es veu obligada a realitzar altres activitats quotidianes per a les quals potser ja no està en les millors condicions. Parlem de conduir, per exemple.
Segons un estudi realitzat per RACE en 2017, l’estrès al volant augmenta un 28% el risc de patir un accident de trànsit. Les persones estressades deixen de veure un 20% dels senyals de trànsit, realitzen maniobres brusques i accelerades, i fins i tot el seu angle de visió es redueix a menys de 70 graus.
Per tant, és indubtable que l’estrès crònic pot convertir-se en la causa de molts accidents laborals de trànsit o in itineri, com els soferts per aquells treballadors que compleixen al volant la seva jornada laboral (repartidors, taxistes, serveis tècnics) o els ocorreguts en anar o tornar del treball.
LES XIFRES DE L’ESTRÈS LABORAL A ESPANYA
Fa alguns anys, l’OMS estimava que en 2020 l’ansietat i la depressió causades directament per l’estrès laboral serien la primera causa de baixa laboral en el món.
La realitat és que, ara com ara, l‘estrès causa més del 30% de les baixes laborals al nostre país i s’ha convertit en un problema de primera magnitud amb alts costos personals i laborals.
Falta de suport, relacions deficients, dificultats financeres i de conciliació estan darrere de l’estrès, i està comprovat que els treballadors estressats són un 60% menys productius. No en va, cada vegada més iniciatives dins de les pròpies empreses busquen promocionar la salut i el benestar dins del centre de treball, encara que només un 25% d’elles han implantat mesures en aquest sentit.
Baixa per estrès laboral: com sol·licitar-la i amb quines prestacions
Si la situació s’allarga i es fa necessari sol·licitar una baixa, és important demostrar que l’estrès s’ha produït per circumstàncies inherents o relacionades amb el lloc de treball. És a dir, que es tracta d’una baixa per contingències professionals.
- CONTINGÈNCIES COMUNES: en aquest cas, l’estrès no està relacionat amb l’activitat laboral i es tractarà com qualsevol altra malaltia comuna. Aquesta baixa per contingències comunes comença a cobrar-se a partir del quart dia.
- CONTINGÈNCIES PROFESSIONALS: quan la depressió o l’ansietat han estat provocades per l’estrès que el pacient viu diàriament en la seva activitat laboral, serà la mútua de treball la que gestionarà la incapacitat de treballar de l’empleat. Aquesta prestació comença a cobrar-se l’endemà de ser reconeguda aquesta baixa.
Durada de la baixa: aquest tipus de baixa per depressió o ansietat motivada per l’estrès laboral es reconeix per un màxim de 12 mesos, si bé pot allargar-se 6 mesos més si el metge de la mútua el considera necessari. Transcorregut aquest termini extra, si la persona continua incapacitada, el seu cas haurà de ser estudiat per un tribunal mèdic per si és convenient concedir-li una incapacitat permanent.
Prestació: en la baixa per contingències professionals, es cobra el 75% de la base reguladora des de l’endemà a la baixa.
Jurisprudència: què diu el Tribunal Suprem de l’estrès laboral com a accident de treball?
Segons l’art. 156.1 de la Llei General de la Seguretat Social, es considera accident de treball «tota lesió corporal que el treballador sofreixi amb ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte d’altri».
En aquest sentit, cada vegada més sentències consideren l’estrès com a accident laboral. Alguns exemples:
- Sentència dictada per la sala social del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia que reconeix com a accident laboral el ictus sofert per un treballador sotmès a un alt grau d’estrès.
- Sentència dictada pel Jutjat social de Bilbao que considera accident laboral l’estrès posttraumàtic que va patir una treballadora d’una sucursal bancària després de patir un atracament en aquesta.
- QUÈ DIU EL TRIBUNAL SUPREM: l’Alt Tribunal ha establert que es consideren accident laboral no sols els accidents en sentit estricte o les lesions que es produeixin a conseqüència d’aquests, sinó també les malalties que puguin originar-se en el treball. És més, argumenta que quan es pretengui eliminar la presumpció de laboralidad en la qualificació de la malaltia, haurà de quedar acreditat de manera suficient.
Com demostrar que l’estrès és el causant d’un accident laboral?
L’infart de miocardi degut a l’estrès és un dels accidents laborals més comuns, no obstant això, és complicat establir el vincle entre la lesió i l’estrès laboral.
És en la pròpia llei (art. 156 de la Llei de Seguretat Social) i en la jurisprudència on trobem els arguments per a defensar aquest vincle; no obstant això, serà un perit psicòleg el que hagi de realitzar un estudi per a determinar els motius del teu estat.
Perquè l’estrès sigui qualificat com a accident de treball ha d’estar generat per un o diversos estressors objectius (són percebuts per subjectes externs a l’organització) i han de considerar-se com a necessaris i suficients per a generar el quadre d’estrès laboral.
PUC DEMANDAR A l’EMPRESA PER ESTRÈS LABORAL I ACONSEGUIR UNA INDEMNITZACIÓ?
Arribat el cas, caldrà demostrar que aquest estrès que ha trastocat la nostra vida totalment ha estat provocat per alguns factors interns o externs relacionats amb l’activitat laboral, fins i tot que en alguns casos és responsabilitat directa de l’ocupador, o aquest no ha posat de la seva part per evitar-los.
CONSELL ONANDIA: cal dir que totes les empreses tenen una responsabilitat exigible per part del treballador, relativa a la prevenció de possibles riscos laborals als quals estan exposats els seus empleats. Es pot aconseguir una indemnització justa amb una demanda ben argumentada.
L’Estatut dels Treballadors és bastant clar quan especifica que «l’empresari que organitzi el treball […] haurà de tenir en compte el principi general d’adaptació del treball a la persona, especialment de cara a atenuar el treball monòton i repetitiu en funció de la mena d’activitat i de les exigències en matèria de seguretat i salut dels treballadors».
Així, una possible demanda haurà de provar la causa de l’estrès laboral que sofreix aquesta persona, i aquesta serà la major dificultat en emprendre accions legals, fonamentar aquesta causa. No és el mateix parlar d’un cas de bore out (estrès per avorriment i falta d’activitat adequada) que d’un quadre d’estrès laboral generat per assetjament psicològic (en el qual l’ocupador pot haver degradat al seu empleat amb tasques molt per sota de la categoria per a la qual va ser contractat).
EN CAS DE DEFUNCIÓ PER ESTRÈS LABORAL, TÉ LA FAMÍLIA DRET A INDEMNITZACIÓ?
Si finalment es produeix la defunció de la persona que ha sofert, per exemple, un infart a causa de l’estrès laboral, la família haurà d’assumir les conseqüències no sols personals sinó econòmiques, ja que en algun cas pot quedar-se sense la seva principal font d’ingressos.
Si s’aconsegueix el reconeixement com a accident laboral, és possible aconseguir les indemnitzacions oportunes.
CONSELL ONANDIA: en un cas d’accident de treball per estrès laboral, serà imprescindible comptar amb l’assessorament d’un advocat especialitzat en accidents. És vital reunir les proves necessàries, emprendre les accions legals i sol·licitar les indemnitzacions que puguin correspondre als perjudicats.
